SISTEMA DE LA BARGADERA

Aquest estiu ens va quedar pendent la visita al Sistema de la Bargadèra, cavitat amb el major desnivell de Catalunya. Hambíem d’acompanyar a Carlos Flores amb el seu projecte 17 Picos 17 Simas, però una petita lesió va fer cambiar els plans.

Gracies a que Carlos Flores ha visitat la cavitat el passat  15 d’octubre, contabem amb informació de primera ma, la cavitat esta completament instal·lada, una bona oportunitat que no vam poder desaprofitar.

L’equip el formàvem 3 espeleòlegs de la UEC Tortosa Cantero, Maso, Vicent i Penka del CM Serra d’Irta.

Sortim de Tortosa en direcció Vielha, una vegada allí agafem una pista que en 1 hora (11km aprox.) ens deixa a la porta del refugi de Plerta dera lana, on farem nit.

Ens instalem i comentem l’estrategia per demá.

La nostra intenció es accedir a la cavitat pe’l Horat de Lòses (2269m), asolir la cota màxima -571m, i pujar fins sortir per la boca inferior Avenc de la Bargadèra (2111m). 

Sortim del refugi (1700m) en direcció S remuntant el barranc de la Bargadera, fins arribar a l’estanhot d’Escunhau, (2000m) aquí es pot veure la boca inferior del sistema a un cingle direcció N dalt d’una canal ampla i pedregosa, esta completament instal·lada en corda fixa, per pujar o baixar.

A partí del llac, continuarem remuntant una canal direcció SES per accedir a les plataformes superiors fins als 2200m on flanquejant direcció O, arribarem a zona coneguda com Es Lòses i al Horat de Lòses (2269m) després de 2:30h d’aproximació.

Ens equipem i entrem, el forat, un treball de desobstrucció, com els que anirem trobant constantment a tot el recorregut de la cavitat, comença a un pou estret de 11m, seguit de destrepes per ressalts i petites galeries, una escalada de 8m i algun meandre ens porta al pou de Sant Joan (-49m), continuant per petits pous (5,6,4 i 8) arribem a les galeries superiors (-150m) que acaben a un P-8, uns passamans i un P-26, ens trobem a la bifurcació per sortir a la boca inferior, aquí deixem 3 cordes de 30m de les 4 que portem, per si les de sortida no estan en bon estat, i continuem, a partir d’aqui l’aigua es constant, la resta de la cavitat serà tota regada.

Despres del meandre un P-23 i un P-19 (pou del marbre) ens deixa a la capçalera de l’ultim P-45, i assolim cota màxima -571m, estem al mes fondo de Catalunya, alegria, foto de rigor i cap amunt, no es un lloc per fer la parada que volíem.

De sortida el meandre 113 se fa interminable, fem una curta parada per reposar forces, i continuem. Hem de sortir per una boca diferent a la d’entrada, així que hem de parar compte de remuntar per les cordes que toca.

Situats a cota -191m pugem el P20 i un passamà tècnic, ens deixa a un pas estret on hem d’escalar una placa molt llisa en oposició, ens costa superar el pas i que el nostre company inseparable (petate) també el supere es una odissea.

Per acabar, el mes còmode de la cavitat, un tub que desemboca a l’avenc de la Bargadera.

Ja estabem fora, un a un, rapelem la rampa fins el llac, el company que baixa no dona lliure fins apartar se de la vertical, ja que la rampa es un pedregal on es impossible evitar la caiguda de pedres.

Així desprès de 10h 15m estabem tots al llac, 45 minuts i al refugi.

Sopem fem la tertúlia i anem a dormir, ha sigut una bona activitat.

Recollim pataquets i tornem a casa, amb l’objectiu assolit, ens recompensem amb un bon asmorçar a Vielha i un bon dinar al Perelló.

Ha sigut una molt bona activitat d’espeleo alpina, encara que la cavitat no recompensa en cap moment, l’equip si que ho ha fet. Sou els millors, en vosaltres qualsevol objectiu es assolible.

Fins la pròxima!!!!