El passat pont de desembre, ens vam desplaçar a Almeria, concretament a la població de Sorbas per visitar les seves cavitats.
El Karst de Yeso de Sorbas és una zona extraordinària geològicament parlant, ja que és un dels sistemes kàrstics per interestratificació en roques evaporítiques (guixos) més important del món, abarcant una superfície de 12km quadrats i més de 1.900 cavitats explorades.
Al paisatge exterior del karst predominen les formacions superficials en forma de dolines i túmuls. Les dolines que trobem en major part són de formació disolutoria/estructural de l’estrat de guix que aflora. Pel contrari, els túmuls formen unes semi-cúpules en positiu que poden arribar a fer més d’un metro de radi. Podem trobar algunes dolines per colapse, encara que són les menys freqüents en la zona.
Donada la humitat de la zona, trobarem moltes cavitats d’origen freàtic, a destacar en particular el Sistema de la Cueva de Agua, que amb més de 8km de recorregut, es situa com el segon sistema en guix més gran del món.
Per localitzar les boques de les cavitats farem servir les marques «CUCA» (Código Único de Cavidades Andaluzas). Aquestes podrem trobar-les en les plaques metàl·liques d’accés a cada cavitat. Podeu consultar el CATALOGO DE CAVIDADES Y CAÑONES DE LA FAE per identificar les boques.
Comencem la nostra visita a la zona denominada «Sector Infierno, Zona Boticario» on s’ubica la Cueva del Yeso.
La Cueva del Yeso va ser una de les primeres cavitats descobertes a Sorbas, les primeres exploracions per part dels membres del grup GEP (actualment desaparegut) van ser a l’any 1967.
Cavitat de formació fluviokàrstica per la captura de les aigües del Barranco del Infierno, on el seu recorregut de 1.050m discorre, en la major part, per conductes subterranis alternant trams de continuïtat superficial. Les seves galeries de grans dimensions presenten una absència casi total d’espeleotemes.
L’accés a la cavitat es pot fer per varies boques, essent la més evident l’engolidor del barranco del Infierno (CUCA 15005). Natros decidim entrar per una boca superior (CUCA 15006), fer una part del recorregut fòssil, tornar a sortir a l’exterior per la boca del barranc i fer tot el recorregut pels seus meandres laberíntics actius fins sortir per la surgència principal (CUCA 15002) que torna a les aigües del barranc del Infierno.
Durant el recorregut podem observar les senyals de les violentes crescudes a les que deu estar sotmesa la cavitat, trobant restes vegetals a les parts més altes dels meandres. Trobem també, a les parts fòssils de la cavitat, exemples de la formació dels estrats de guix, que aquí a Sorbas arriben a tindre més de 20m de gruix.
La Cueva del Tesoro és la segona cavitat que vam visitar, una de les més representatives de la zona per la seva bellesa i recorregut.
Situada al sector denominat «Tesoro Sur, Zona APAS», la travessa que vàrem realitzar té un recorregut de 1.890m i un desnivell de -52m. Aquesta consta d’un total de 8 accesos coneguts, tots dolines alineades a la llera del barranc. 
Aquestes entrades representen les distintes captacions de la red hídrica superficial fins a la sortida per la surgència del Tesoro (CUCA-15144). La cavitat travessa un nivell margenos interestratificat donant accés a les galeries principals del sistema que es desenvolupen en aquest primer estrat.
Accedim al sistema per la boca superior (CUCA 15139), un engolidor enclavat al llit del barranc que dóna accés després d’una petita desgrimpada a un meandre molt ben format i estret que sinuosament anirem recorrent durant aproximadament 150m fins arribar a un laminador que creua el meandre. Arribats en aquest punt el meandre va guanyant fondària i tindrem que progressar per la part superior.
El meandre és el punt de partida i retorn per visitar les diferents zones de la cavitat. Visitem la Galeria de los Cristales, Galeria de los Espejos, Sala de los Cuchillos, Galeria Benavente, los dos sifons i la Sala de los Bloques fins arribar a la surgència principal (CUCA-15144) on sortim a l’exterior. Mentrestant anem visitant el recorregut de la travessa anem trobant les diferents entrades que aporten una mica de llum natural al recorregut.
Per la tarde realitzem la travessa Sima Fa- Cueva B1 (Cueva Lapo).
La Cueva B1 (Cueva Lapo) és un gran col·lector que partint del centre de la dolina travessa dos capes d’estrats de guix.
La nostra travessa comença accedint al sistema per la Sima Fa, situada dos capes més amunt que la boca de la B1. Travessarem aquestes capes pels espectaculars pous de la sima, ben excavats amb cristalls de guix envoltant-los per complet.
El primer pou de -37m i el segon de 10m ens deixen al «Laminador de Luna» on es veu el segon canvi d’estrat; el primer canvi el trobem a -10m de la boca, on es forma la Sala de las Luces i la Sala Bella. A partir d’aquí un pou de -10m, un passamà de 4m i un últim pou de -9m ens deixen directament a la gran galeria de la B1.
Estem a la Sala 105, una confluència de fractures i galeries on tindrem de treure la brúixola per orientar-nos. Continuarem aigües amunt entre blocs i pedres arrodonides per l’erosió de l’aigua. Progressarem per aquesta galeria que va alternant passos de sostres baixos, sales de dimensions més grans, tubs de pressió i alguna estretor; tot en carácter ascendent i direcció NO.
Anirem trobant sales com la Sala del Tubo, la Sala de las Plastas, entre d’altres. També observem xemeneies que comuniquen amb l’entrada per la Sima Magda, la Sima del Mojón, o galeries en estrats superiors. Finalment, després de superar la Sala del Pliegue arribem al exterior per la sortida B1 o Cueva Lapo, al costat mateix de la carretera N340.
L’últim dia de la nostra visita a Sorbas vam endinsar-nos al Sistema de la Cueva del Agua, amb els seus 8.965m de recorregut i +60,7m de desnivell, és el major sistema kàrstic en guix de la península Ibèrica i un dels més grans del món.
Enclavada a la zona central del karst, al Sector de Las Viñicas, trobem una gran dolina d’uns 1,5km quadrats, de la qual es coneixen 39 dolines interconnectades, formant sis xarxes kàrstiques: Sistema Abejas, V3-V4, SO-21,Huy-Huy-Hay, Menta i Eje central (via activa). La connexió d’aquestes xarxes és en ocasions per estretors series o sifons.
Nosaltres vam entrar al sistema per la boca SO-21 (CUCA 15282) i sortiríem per la Sima del Poste (CUCA 15534).
La travessa recorre una part de les zones fòssils del sistema, una zona molt concrecionada del sistema amb molts espelotemes y formacions de guix.
Accedim pel lapiaz a un pou de -18m, al que tindrem que tornar per desinstal·lar-lo després. Al fons del pou agafem direcció SE, la que seguirem durant tot el recorregut, travessant sales amb molta formació, meandres molt ben formats i alguna estretor, tot rodejat de cristalls de guix.
Acabem la travessa sortint pel Tropplein per error, els blocs ens criden….
En sortir de la part fòssil vam decidir anar a visitar la part activa, vam fer de la Cueva del Agua (CUCA 15277) a la Sima Ucrania (CUCA 15369) sense sortir al exterior i tornant pel mateix lloc per on havíem entrat.
El recorregut que vam fer és desenvolupa per la part activa de la cavitat, progressem per la galeria principal en ocasions amb sostres baixos i passos semi-inundats. Passem per «La Reja» una antiga porta ficada als anys 90 per protegir la cavitat.
Passarem pel Puente de Yeso, un pont de roca en cristalls de guix, el Lago, una de les parts sem-inundades, els Gours, i unes estacions que mesuren la dissolució del guix (algunes ja fora d’ús).
En arribar a la bifurcació del «Atajo», vam decidir anar per allí per la seva comoditat evitant els sotres més baixos a les galeries sem-inundades. Progressem direcció NO trobant-mos el Puente Negro i arribant a la bifurcació de la SO18 amb SO19, veiem la llum per la boca de la SO18. Tornem enrere seguint els nostres passos fins tornar a sortir per la Cueva del Agua al poble ja abandonat de las Viñicas.
Així donem per acabada la nostra visita al Karst en Yeso de Sorbas, un recorregut per una petita part del que té aquest paratge únic per ensenyar-mos.
Activitat realitzada per Sarai, Vicent, Jessi i Jota.
Ànims!
Vicent B.