El passat dissabte dia 19 de maig vam anar a fer l’Avenc del CP-1 al barranc de Lloret, Gina, Sarai, Maria, Vicent, Albert Albesa i jo, Jordi.
Vam quedar prompte perquè l’aproximació, tot i que està més prop que el CP-3, no baixa d’una hora pujant costa amunt i carregat de cordes i material, ja és un bon escalfament. Vam tenir que fer un poc el jabalí per arribar a la boca un cop deixada la sendera, ja que hi ha alguna fita que ho marca, però el camí està brut i ple d’argilagues. Els que anaven amb pantalons curts s’ho van passar bé, jeje.
Un cop a la boca de l’avenc, el bocata de rigor com a bons espeleòlegs, a equipar-se i cap a dins.
Tal i com s’indica a la topo fins arribar a la sala gran no es necessita cap tipus de material.
Un cop a la sala gran, vam anar a veure la Sala del llac, que l’únic que té de llac és el nom, ja que sols es veia un poc d’aigua al final de la mateixa. Un poc tristos per com estava la sala del llac, vam començar a avançar seguint les marques i fites que hi ha posades.
Superant algunes estretors (algunes més estretes que d’altres) i algun petit pou vam arribar a la Sala de l’Aeri a la cota -67, una sala prou gran i amb un volat de 23 m.
Un cop a la Sala de l’Aeri, hi ha varies fites que ens indiquen per on seguir, fins arribar a una rampa bastant empinada, fangosa i que patinava, la qual acabava en un petit pou.
Passat aquest pou, les estretors encara no havien acabat.
Superant aquestes estretors i baixant un altre pou de 10,50 m, vam arribar a la Sala de la Cascada Blanca. La veritat, és que és una colada molt bonica i destaca el seu color blanc amb el color marró que té tot l’avenc.
Seguint dos pous petits més i superant algun problema logístic vam arribar a la Sala Hilti.
Allí vam trobar clavada una gran perpalina, suposo que la van deixar a disposició de qui vulgui seguir buscant noves galeries o perquè ja no es van veure amb cor de tornar-la a pujar.
La Sala Hilti és de dimensions considerables també, situada a la cota -176,5m, on es pot apreciar les marques del nivell freàtic, però actualment sense una gota d’aigua.
També vam trobar restes d’anteriors exploracions i un full de diari del mes de setembre del 1985, ja fa dies que està allí.
Vicent va aprofitar per mirar un forat que bufava prou, però era estret fins per ell.
Després de mirar per la sala, la qual també té una bonica colada, i provar més forats a veure que trobàvem, van tirar cap a la sortida.
Mentre sortíem vaig entendre perquè es va quedar la perpalina a la Sala Hilti, si baixar amb estretors és laboriós, pujar-les complica la feina.
Vicent i Albert van ser els que anaven desequipant l’avenc i la resta anàvem ajudant portant material.
Quan vam arribar a la Sala Gran, ja pensàvem que havíem acabat, però allí ens vam adonar que les rampes de les gateres que hi donaven accés eren més empinades de pujada que de baixada.
Ens vam anar passant els petates i ajudant per anar sortint, ja que tots estàvem prou cansats, menys Vicent i Albert que no hi ha manera de que se’ls hi acaben les piles.
Aquest avenc és molt complert i atlètic, amb estretors, pous i un poc de tot. És dels pocs avencs que tenim per aquí amb aquestes dimensions i desnivell.
Molt recomanable per a un dia complert d’espeleo.
Jordi R.