Activitat de calendari
Alpinisme: Ascensió al Monte Perdido per la cara nord.
Arribem al Vall de Pineta (1250m), preparem el material i arranquem per una pista ampla, pronte passem una font i un pont que creua un barranc amb força caudal.
Arribem a una sendera amb una indicació del nostre destí, «Balcón de Pineta 2550m», aquí coneixem una parella de Vic (Sisco i Nuri) i ens indiquen que hi ha una sendera que puja més directa.
Anem sendera amunt i arribem a les primeres neus i el desnivell va augmentant.
La pujada se fa dura, el pes de les motxilles i el desnivell constant ens apreta, progressem alternant entre neu i roca, fent les parades pertinents, fins que la neu passa a ser constant.
A la pujada anem trobant cordades, fa pinta que serem molta gent al balcó, hem d’afanyar-nos si volem tenir puesto per montar les tendes.
Les vistes de la Vall de Pineta són espectaculars
La part més dura és l’anomenat «embudo», una pendent de neu constant que no s’acaba mai, aquesta pujada ens ha fet suar.
Per fi arribem al «Balcón de Pineta», busquem vivac per a les 2 tendes i montem campament.
La pujada ens ha deixat amb poca aigua, començem a fondre neu i disfrutem de les vistes de la cara nord del Perdut, l’objectiu de demà.
Mentres sopem arriba molta gent, demá hi hauran moltes cordades així que hem de matinar, quedem a les 5:00h per marxar a les 6h.
Les condicions avui han sigut molt bones.
Sona el despertador, fem un café, un mos, i arranquem, les motxilles avui van buides, bona temperatura i lluna plena, inmillorable.
De seguida estem a la base del primer corredor 200m aprox. 55º, de lluny impressiona.
El corredor se fa bé, hi ha molta traça i és com una escaleta, ho superem sense problema i amb seguretat.
Superat el primer corredor creuem el glaciar en diagonal, cap al segond corredor.
Fem una primera part del corredor sense problemes, arribem a un pas més estret on hi ha una cordada (els de Vic), mentres esperem, arriben més cordades, som més de 15 persones, la situació es torna delicada, amb algun petit incident entre cordades. 
Quan ens toca, cap amunt, pujem en ensamble, comença un pas més estret, un resalt de roca i gel, fem treballar grampons i piolets, les condicions són molt bones, posem un tornillo per assegurar un passet i sortim del corredor, estem a 200m del pic.
Les vistes et dixen sense paraules, la vall està tapada per una boira que puja ràpidament.
La baixada se fa bé, passem el llac gelat entre boira, converses i bon rollo.
Continuem seguin la traça fins al balcó de pineta, on descansem, mengem, recollim i baixem fins a la vall on tenim el cotxe.
Ascensió molt recomanable, tècnicament no és exigent, però es necesita una bona forma física.
Muy buena crónica Vicente, la mia hubiera sido muuuuy larga por las emociones vividas, como digo yo esto son chutes de vida,impresionante,gran finde, daros las gracias a tu y a Matt por esta experiencia.
Muy buena crónica Vicente, la mia hubiera sido muuuuy larga por las emociones vividas, como digo yo esto son chutes de vida,impresionante,gran finde, daros las gracias a tu y a Matt por esta experiencia.