Avenc del CP3, -74m
El passat cap de setmana i com estava programat a les activitats de calendari vam anar a la zona del Barranc de Lloret, a l’avenc del CP3 (Avenc del Mort), també conegut com Avenc de la Solana.
Després d’una aproximació que no deixa indiferent a ningú amb 1:30 hores i +630m de desnivell arribem a la boca de l’avenc, on ens equipem.
Jessi comença instal·lant el primer pou de -9m i continua per la via de les Sales on un pou de -35m ens deixa a la Sala Gran, la sala més gran dels Ports.
Des d’aquesta anem a visitar la Sala del Llac, la qual trobem amb molt poca aigua. Després anem a la Sala del Curset.
La Via del Mort l’instal·len Gina i Jordi, per un pou de -35m amb varies reinstal·lacions, des d’on accedim a la Sala del Mort. En un costat només accedir a la sala trobem un P-20m on assolim la màxima fondària de la cavitat.
Mentrestant, una part del grup s’ha quedat a la Sala Gran explorant una gatera impenetrable, però que després d’algo de feina Sarai va poder superar i desprès de fer més puesto vaig passar jo, el que a partir d’ara serà el Pas de la Rata.
Superada la gatera, vam trobar un pou d’uns -30m. Amb dificultat el vaig desgrimpar i vaig accedir a un altre pou d’uns -15m que desgrimpant em va portar a una sala d’on surten unes quantes possibles continuacions, tubs de pressió inactius i xemeneies amb finestres practicables.
Com després de superar la gatera vaig desgrimpar sol, vaig decidir tornar enrrere i deixar l’exploració per un altre dia, ja que també m’esperaven els companys; així que ja tenim un altra incògnita per resoldre.
Sortim i tornem cap als cotxes, aquesta vegada, fem el retorn per la sendera, les tradicions se van perdent amb els anys….
I Monogràfic d’Autosocors en Espeleologia
Diumenge, ens trobem al Galatxo i anem a la zona de pràctiques exteriors, alli fem les explicacions pertinents i començem les pràctiques.
Primer despengem un ferit que esta pujant venint desde baix, amb els sistemes de Croll contra Croll, Contrapès en vaga llarga i Croll pedalat.
A continuació, praciquem maniobres en capçalera, polipast i polifrens, pujar al ferit en corda auxiliar i amb la mateixa corda, tall de corda a capalera i a l’altura del ferit.
Acabem despenjant un ferit que esta ascendint baixant per corda tensa.
Tenint totes les maniobres clares donem el monorgàfic per acabat, ara hem d’anar practicant ja que com diuen «la práctica hace al maestro».
Moltes gràcies a tots i totes pel vostre interés en les sortides i les formacions.
Ànims i molta corda!!!!!
Vicent
you are very courageous, I do not really want to go down to the dungeons but in general it’s very cool!