PONT DE DESEMBRE AL CALORET

Venia el pont de la Constitució i l’oportunitat de marxar uns dies per fora a fer espeleo, en primer moment es volia anar a Cantabria, però l’onada de fred siberià que teníem al damunt,  les nevades i la previsió de més mal temps, ens va fer desistir.

Finalment i amb molt bon criteri, es va decidir anar cap al Sud, concretament a Barx, prop de Gandia, on donaven bon temps per a tot el pont.

Dit i fet, dimecres de matí, sortim de Tortosa, Vicent, Sarai, Gina i jo, Jordi, carregats fins dalt de material, roba i menjar, anem en busca d’Albert Albesa.

Per a mi era el primer cop que sortia fora de les nostres terres a fer espeleo, i amb moltes ganes i il·lusió de veure cavitats noves.

Carregats fins a dalt, emprenem camí fins a prop de Castelló, on havíem quedat amb Lluis Almela i Cristina.

Un cop a Barx, anem al càmping del poble, on pinta millor a la pàgina web que a la realitat, i un home estrambòtic, que era el propietari, ens ensenya el bungalow que havíem llogat per passar els 4 dies.

Descarreguem el menjar i roba i vinga! A pel primer avenc!

Vam anar a la “Sima del Perro”, que es troba molt prop del poble i a la vora del camí, però estava ocupada. Vam demanar permís a la gent de Burgos que hi estava dins i ens van permetre utilitzar la seva instal·lació per baixar. Finalment, no se que els hi va passar, però quan estàvem a la meitat de l’avenc els hi va pegar per pujar i desinstal·lar, els més valents van poder baixar fent una desgrimpada i la resta ens van conformar en visitar una sala on sortien les arrels dels arbres pel sostre “la Sala de les Arrels”.

Després la cerveseta de rigor al bar del poble i cap al càmping. A la nit vam passar tots fred, per aquell bungalow passava l’aire per tot arreu.

Dijous matí, ens llevem a les 8, esmorzem, i mentre uns preparaven el material, els altres preparaven els bocates i aigua per passar el dia.

Ens dirigim cap a la Sima El Pilar, la més profunda de la Comunitat Valenciana, -235 m, la cosa pinta bé.

A la boca de la Sima, ens mengem un dels bocates per agafar forces (que ens farà falta..) i mentres Gina, Sarai, Cristina i jo comencem, la resta, van anar a fer la Sima Aldaia, i deixar-la equipada per un altre dia.

Mare de deu, quina Sima, La Pilar!! Vam necessitar 400 m de corda per poder baixar fins a fer fondo, passant per moltes estretors i sense que la Sima sigui ni còmoda ni molt bonica en formacions, però era la més llarga i es tenia que fer.

Quant Albert, Vicent i Lluis quan van acabar la Sima Aldaia van venir on estàvem nosaltres i ens van agafar enseguida.

Vam estar unes 9 hores entre entrar i sortir de la sima, i em va deixar ben estobadet.

Aquí vam tenir l’anècdota que Vicent i Sarai van fer una petita excursió abans de tornar al cotxe, al equivocar-se en un encreuament a la tornada de la Sima. Sort que teníem cerveses per anar esperant-los i que quan vam arribar al bungalow cap a les 22:30 h, ens havien furtat la bombona de butano del calentador d’aigua per dutxar-nos, Lluis es va dutxar amb aigua gelada. Un cop a les 23 h va venir el propietari del càmping amb un altra de nova, resulta que el calentador anava fatal i no sortia l’aigua calenta. Sort que al dia següent entre Albert i Vicent, van poder arreglar-lo un poc.

Sima Pilar- Foto de Luis Almela

Divendres vam fer una travessa, un grup fet per Vicent, Sarai i Albert entrava per l’AC12 i l’altre grup entràvem per l’AC13, ens trobàvem a l’interior i llavors cada grup sortia i desequipava per on havia entrat l’altre.

Llavors, com sempre, bocata d’abans d’entrar i cadascun a la seva boca per trobar-nos a l’interior.

Aquesta si que va ser una xulada, amb sales prou grans, formacions, pènduls, passamans, i una profunditat de -176 m. Aquesta ens va costar, fent fondo, unes 10 hores.

Fons de l’AC12

Tornada cap al càmping sense incidents i un bon sopar, que la gana ja la teníem feta!!

Allí ens estava esperant Carlos, per fer espeleo amb nosaltres al dia següent, ens va portar avituallaments i dos ampolles de vi boníssim!!

Dissabte vam anar a fer la Sima Aldaia, amb una boca espectacular de 30X14 m, una vertical de 82 m i una profunditat total de -138 m.

Els primers fraccionaments van pegats a la paret, per anar seguint per un passamà que ens porta a la paret del front i des de allí poder fer una baixada volada d’uns 40 m, tot espectacular! Un cop baix hi ha dos petites baixades més amb corda i dos rampes que ens porten al final de la Sima i on es pot veure al sostre unes colònies de ratpenats.

Entrant a la Sima Aldaia

Al acabar prompte, van poder anar a disfrutar d’unes merescudes cerveses al Bar Núria del poble, on hi havia una placa d’agraïment per la seva ajuda al grup d’Espeleologia Comando i el propietari era un bon coneixedor de les simes de la zona.

Diumenge, recollida i tornada cap a casa, cansat, però amb ganes moltes ganes de més.

Jordi R.

Equip!

FOTOS

Un comentario sobre “PONT DE DESEMBRE AL CALORET

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *