COVA CUBERES

El cap de setmana del 10-12 de juliol ens vam proposar visitar una altra de les cavitats clàssiques del territori català, Cova Cuberes.

L’equip estava composat per Albert, Jordi, Marc, Rober, Vicent i Sarai.

La cavitat es situa a la Serra de Lleràs del Prepirineu, municipi de la Conca de Dalt (Serradell), comarca del Pallars Jussà. Té un recorregut de 13,5 km i una profunditat de +328m, i el que la fa especial és el material que la composa, el conglomerat. És la segona cavitat mundial amb més recorregut de conglomerat i també la primera del territori en quant a recorregut.

Cal indicar, què és una cavitat que reacciona prou ràpid a les pluges i es pren el seu temps en buidar les aigües del primer tram. Amb previsió de pluja millor no entrar-hi.

Es va descobrir al 1961, quan Esteve Cuberes, alcalde de Serradell, va desobstruir amb explosius l’entrada a la cavitat. Poc després ho va comunicar al GEB (Grup Espeleologia Badalona) per a que continuessin amb l’exploració. Posteriorment es van organitza campanyes d’exploració, que amb els anys van anar donant fruit fins assolir les xifres actuals. Els clubs que h van participar van ser Gelera, SIE del CE Àliga i SIE G8; la revisió topogràfica la van realitzar el SIE Proteus, el SIS i el GEB al 2011.

Aproximació

Per accedir, cal tenir en compte que la pista no és apta per turismes, sol 4×4 i vehicles alts. Al seu tram final té alguna corba amb pendent i pedra solta que complica la progressió. En acabar la pista, deixem el vehicle i caminant uns 20 minuts barranc amunt trobem l’entrada de la cavitat, una petita gatera enmig del barranc.

 

 

Entrada

A l’entrada hi ha una gatera d’uns 8m prou còmoda, que ens deixa a la Galeria Badalona, on ens vam mullar fins al genoll. Al tram final trobem el llac, on ens vam mullar fins la cintura. Amb previsió de que ens mullaríem, vam entrar amb el mono exterior sense res a baix i en creuar el llac ens vam posar el mono interior, d’aquesta forma no aniríem mullats la resta de la cavitat. Als trams amb aigua hi ha instal·lats uns passamans aeris, atlètics i en molt mal estat. A les xapes hi ha escrit SIE 99, per tant aquell material com a mínim tindria uns 22 anys.

Després del llac, ens vam canviar i equipar amb el material de progressió, ja que seguidament vam trobar la primera corda ascendent d’uns 10m, la qual ens deixaria al Pis Superior. A partir d’allí hi ha un entramat de passamans per assegurar la progressió pels meandres desfondats (en alguns punts la timba seria d’uns 30m). Cal dir, que aquests passamans possiblement no aguantarien una caiguda, ja el material és molt antic, en pèssimes condicions i escàs. En algun punt hi havia que baixar al Pis Inferior per la Rampa de Fang, nosaltres no ens vam adonar i vam continuar pel pis superior, trobant diversos passos pels meandres desfondats sense protegir i molt perillosos. Suposadament vam arribar a un punt, on vam poder baixar a un nivell intermig (diria que vam accedir a la Perxa per la part superior i ens vam saltar el pas de la Pavlova).

Equipament

En aquest punt, vam determinar que deuríem estar a la Galeria Gelera, que realment és la continuïtat del meandre desfondat amb diversos passos sense protegir o amb cordes de dubtosa procedència.

Imatges de les galeries per Rober Ferrer
Imatges de les galeries per Rober Ferrer
Imatges de les galeries per Rober Ferrer

Més endavant, vam deixar enrere els meandres i vam trobar la Gatera SIE o Auzmendi, prou cómoda, que ens indicava que estavem al Complex Auzmendi. Vam trobar diversos cartells indicant les bifurcacions per accedir a diferents parts de la cavitat. A partir de la gatera vam comçar a veure boniques formacions en conglomerat, deixant enrere la dinàmica dels meandres desfondats.

La primera de les bifurcacions és la del Pou Rodó a la dreta i La Colada a l’esquerra. Vam visitar primer el Pou Rodó, on vam trobar una curiosa botella d’aigua calcificada per complet. En aquest punt al 2015 hi va haver un accident d’un espeleòleg que es va precipitar 6m, presentant diverses fractures. Va ser evacuat pels Bombers del GRAE, que van filmar el rescat.

Botella calcificada al Pou Rodó per Rober Ferrer

Un cop visitat el Pou Rodó, vam anar a veure La Colada, on a través d’unes cordes ascendents en mal estat ens vam plantar a la seva base. Aquesta també tenia cordes ascendents per veure la part superior. Després de la Colada vam seguir fins un altra bifurcació, una per accedir al Riu Auzmendi i l’altra per anar a l’Ascensor.

La Colada er Rober Ferrer

Primer vam agafar direcció Riu Auzmendi, però un cop vam arribar allí, vam veure que el pou de 31m estava desinstal·lat i que l’equipament no estava en condicions per ser utilitzat. Al costat de la capçalera hi ha  i una bossa de basura de 30l aprox. plena de restes de carbur. Vam donar mitja volta per accedir a la base de l’Ascensor.

Per accedir a l’Ascensor ens vam tindre que arrossegar prou per la Galeria Recta, fins un punt que part del nostre grup no va poder continuar per les estretors. Vicent, Marc i jo vam arribar a la base de la via, digna de veure. La primera corda ascendent que es veia estava completament calcificada, no tenia flexibilitat alguna. També hi havia bosses de basura amb restes de carbur, electrons i brossa variada, que desmereixen la cavitat.

Vistes diverses parts del sistema vam iniciar el retorn, intentant buscar els passos pel Pis Inferior i així evitar repetir aquells passos tan exposats i desprotegits.

Nosaltres duiem corda i vam reassegurar alguns passos desprotegits dintre del recorregut normal de visita. Aquesta cavitat necessita d’un reequipament per complert, deixant de banda les antigues instal·lacions i la corda podrida. A dia d’avui no recomanaria la visita d’aquesta, perquè tot i ser un espelòleg/a experimentat/a hi ha un risc inherent per l’estat de l’equipament.

Val a dir, que si la cavitat estigués en bones condicions per visitar-la, recomanaria completament la seva visita, ja que hi ha precioses formacions en conglomerat i amb 13km de recorregut hi ha molt per veure. Personalment, crec que mereix molt la pena, a mi em va captivar.

Com sempre la companyia ho és tot, gràcies amics! Som una gran familia.

Foto d’equip! Tot i que falta Rober que està darrere la càmara…

Ens veiem prompte Cuberes!

 

Sarai

5 comentarios sobre “COVA CUBERES

  1. Mol bona ressenya i l’advertiment del nefast estat de les instalacions fixes.
    No entenc com despres del llarg rescat i amb la cantitat de mitjos que es van utilitzar i personal que va participar, no es van treure o canviar.

    1. Si, lo que encontramos suelto por hay, latas, bolsas pequeñas y tal lo sacamos, la basura gra de no por que era demasiada, electrons completos, bolsas llenas de carburo etc…

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.